martes, 20 de octubre de 2009

Correfoc ' 09

Correfoc ' 09

Més imatges del correfoc.

Aqui podem veure un video dels gegants de Sant Feliu.

Molts d'ells protagonistes en les llegendes.

lunes, 19 de octubre de 2009

Aqui podem veure un altre video del Correfoc'09

viernes, 16 de octubre de 2009


2) Tots heu sentit alguna vegada anomenar la vila de Sant Feliu de Llobregat com el poble de les garses. Però pocs de vosaltres sabreu el perquè d'aquest nom.
I és que fa molts anys, tants que ni els vostres avis se'n recorden, hi havia a l'entrada de Can erasme una colonia de garses negres i xerraires. I quan algú dels pobles veïns anava a visitar la ciutat, ho anunciava dient: "me'n vaig al poble de les garses!.
3) Però no tothom a Sant Feliu gaudia de la simpatia d'aquestes garses. Dins la Torre dels dimonis hi vivia un vell avar lleig i malcarat, a qui hom coneixia com el Banyetes, ja que tenia força semblança a aquestes criatures que tenen cau a l'infern. Ni les garses ni els vilatans sentien gaire estima per aquest sinistre personatge.
Deien del Banyetes que no s'havia rentat des de feia anys, i que sempre vestia una gruixuda bata de llana sota la qual hi vivien un bon grapat de paparres.
4) El Banyetes va decidir enredar a una de les garses perquè robés un valuós anell que es guardava a la Torre de la Presó. Aquell anell havia estat regalat per la princesa Violant de Bar en record de la seva estada a Sant Feliu de Llobregat i era un dels tresors més preciats pels vilatans.
Així, el Banyetes agafà el seu bastó i es dirigí a Ca l'Erasme, on va trobar una garsa jove que, per tant, encara no el coneixia. I li digué:- Garseta, tu que ets tan bufoneta, amb el teu bec d'or. Què em voldries fer un favor?
5) Aviat la garsa va tornar portant l'anell a les urpes i tota contenta li donà al Banyetes, que el va agafar fent una gran riallada.- Ha! Ha! T'he enredat garsa ximple! Has robat aquest anell per a mi! Ara els homes i les dones de Sant Feliu ja no us estimaran gens a les garses!
Però vet aquí que succeí un fenomen extraordinari que ni el mateix Banyetes esperava.I és que l'anell tenia uns poders màgics, però perillosos. I Era per aquesta raó que els vilatans el guardaven a la Torre de la Presó.
6) Però quan la garsa arribà a la ciutat no va ser gaire ben rebuda, ja que era la mateixa que havia robat l'anell.- Que ve el Banyetes! Que ve el Banyetes! - cridava la garsa, però els vilatans només intentaven donar-li caça.
Al final, tots van fugir en rebre l'atac del dimoni Banyetes, seguit d'un exèrcit de dimoniets que havia invocat.- No fugiu, vilatans! Ara sí que farem festa grossa! - cridava. Aviat els santfeliuencs es van organitzar.
7) Mentrestant, la garsa s'ho mirava trista, pensant que tot era culpa seva. Havia de fer alguna cosa per ajudar els seus amics i amigues!
Així la garsa es va llençar valenta cap al Banyetes, i va començar a donar voltes sobre el seu cap amb la intenció d'atabalar-lo perquè els trabucaires el poguessin atacar.- Banyetes! Vell! Dropo! Lleig! Malcarat! Poruc! - cridava la garsa donant voltes sobre el dimoni.
8) I vet aquí que la garsa va agafar l'anell al vol! El Banyetes va quedar aterrit davant l'acció de la garsa. De sobte tots els seus poders van desaparèixer i tornava a ser el vell Banyetes, lleig i malcarat, de sempre.
A la vegada, els dimonis també s'esvaïen deixant en pau els vilatans, que s'ho miraven contents. Ves per on aquell anell va quedar atrapat en el petit bec de la garsa. I per sorpresa de tota la gent el seu cos va començar a créixer, gràcies a la màgia de l'anell. Tothom va contemplar com ara la garsa es transformava en una criatura gegant i poderosa.
9) Aquella nova garsa, traient foc a través de l'anell en el seu bec, va espantar i perseguir el vell Banyetes. Aquest va fugir cames ajudeu-me fins a ficar-se tot sol a una cel·la de la Torre de la Presó. Allà un dels trabucaires girà la clau per tancar-lo una bona temporada per la seva malifeta.
Els santfeliuencs i les santfeliuenques van agrair a la seva nova amiga, la garsa, que els hagués salvat del dimoni Banyetes i li van perdonar que robés l'anell.A parir d'ara, aquella garsa màgica es quedaria a viure a la ciutat i protegiria els seus habitants de qualsevol altre atac dels dimonis.
10) Avui, d'aquella lluita terrible només ens queda el record del Correfoc a la Festa de Tardor, on revivim plegats el foc i les espurnes llançades pels Dimonis i la Garsa.Una festa on els joves més agosarats corren davant d'aquestes criatures i fugen en l'últim moment abans de socarrar-se. I on els nens més porucs es tapen les oïdes davant els patatums dels trabucaires.
I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, que es miraven de lluny aquesta festa del Correfoc.
Fi